Bonaventura Carles Aribau deia al seu poema la Patria
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
Quan del mugró matern la dolça llet bevia;
En llemosí al Senyor pregava cada dia,
E càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
En llemosí li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir ni ment,
Puix surten més raons del centre de mon pit.
I del llemosí teniu un esplèndid CD on podreu gaudir de la Cabreta, la cornamusa del llemosí.
Historial eD2K
