A la segona part, que reprèn el segon estadi i tot el tercer, el Record, el documental mostra nens txetxens a Txetxènia i Ingúixia, a la família de Xhadizhat Gataeva, que acull 63 nens orfes per als quals Xhadizhat s'ha compromés a esdevenir una veritable mare. Els ha anat acollint després de recollir-los d'entre les runes de la devastada Grozni. Quasi tots els seus pares havien mort a mans del russos. Xhadizhat va ser internada ella mateixa quan tenia 6 anys en una casa d'acollida russa a Grozni. Aquests nens tenen la serenitat d'un arbre sense fulles, com si tinguessin a dins d'ells mateixos una vida sencera, com si haguessin hagut de suportar abans d'hora tot el dolor i l'enyor, totes les renúncies que correspondrien a una vida adulta. Quan cauen en el silenci, la seva mirada se'n va, de manera profunda, cap a un altre món.
En el silenci tots som de la mateixa espècie.
Historial eD2K
