[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 104 Kbps
SEGLE XX - L'EXÈRCIT ROIG
(Capítol 2: La guerra patriòtica)
La història de l'Exèrcit Roig, que vàrem començar a explicar-los la setmana passada, arriba avui a un punt d'inflexió crucial, que és la invasió alemanya de la Unió Soviètica iniciada, sense prèvia declaració de guerra, el 22 de juny del 1941.
Fins aleshores, i des de la seva creació el 1918, l'Exèrcit Roig havia estat un exèrcit ideològic que només havia lliurat guerres ideològiques: la o les guerres civils per imposar el comunisme a aquells territoris o sectors socials de la Gran Rússia que hi eren refractaris; i les guerres contra Polònia el 1920 o contra Finlàndia el 1939, motivades pel desig d'exportar la fórmula comunista a aquests països. Va ser en la gegantina i terrible confrontació amb els invasors hitlerians que l'Exèrcit Roig esdevingué un exèrcit nacional, el braç armat de la pàtria russo-soviètica en lluita per la supervivència.
Com és ben sabut, l'inici d'aquesta lluita va agafar l'Exèrcit Roig desprevingut i amb estratègies equivocades, sobretot per culpa de la ceguesa de Stalin, que n'havia liquidat els millors comandaments i s'obstinava a negar la imminència d'un atac alemany. Això explica que, en menys de tres mesos, les forces soviètiques sofrissin dos milions de baixes; això explica també el to del primer discurs de Stalin després de la invasió, el 3 de juliol de 1941: un to compungit i autojustificatori, ple de referències a la pàtria atacada per la perfídia alemanya i a la necessitat de defensar-la amb totes les forces, però sense cap al·lusió al Partit Comunista, ni a l'agricultura col·lectivitzada, ni a la dictadura del proletariat.
En aquest sentit, la millor aliada de Stalin a l'hora d'esperonar la mobilització i la resistència dels pobles soviètics va ser la brutalitat nazi contra les poblacions civils dels territoris ocupats, que convertí la lluita contra la Wehrmacht en qüestió de vida o mort. Amb tot, Stalin va fer gestos concrets per desideologitzar l'Exèrcit Roig: l'octubre de 1942, per exemple, suprimí el cos de comissaris polítics que controlaven als oficials de carrera, i reforçà les prerrogatives i els privilegis d'aquests, els quals podien tornar a lluir xarreteres i galons daurats, i a rebre noves condecoracions sense cap connotació roja, com ara les ordres de Suvorov, de Kutuzov o d'Alexandre Nevski. El conflicte bèl·lic, que la propaganda batejà significativament com la Gran Guerra Patriòtica, va permetre també l'eclosió de nous talents militars que, esquivant la malfiança de Stalin, serien decisius per a la victòria final, com ara els generals Georgi Zhúkov, Konstantin Rokossovski, Ivan Koniev, Fiodor Tolbujin o Vasili Chuikov.
Historial eD2K
