[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 130 Kbps
Segle XX - El 17 d'Octubre, crònica d'un mite
La fràgil democràcia argentina estava en crisi des del 1930, any de l'enderrocament del president Hipólito Yrigoyen per part d'un exèrcit que, a partir d'aquella data, detentava directa o indirectament el poder. El 1943, entre aquests militars amb voluntat política es va formar el GOU, el Grupo de Oficiales Unidos, un nucli d'oficials joves de confusa ideologia. Aquell mes de juny, aquests elements van prendre el poder i, el desembre de 1943, un d'ells, el coronel Juan Domingo Perón, es va fer càrrec de la Secretaria de Treball i Previsió Social. En poc més d'un any i mig, el departament de Perón va legislar sobre jubilacions obligatòries, protecció de la maternitat o vacances pagades.
El 1944, i poc després d'establir relació amb l'actriu Eva Duarte, Perón va assumir també el ministeri de la Guerra i la vicepresidència de la República, però al mateix temps esdevenia la bèstia negra de la classe política de sempre i de l'oligarquia econòmica, que el 9 d'octubre de 1945 van forçar la seva caiguda i arrest. Vuit dies després, les masses obreres que associaven Perón amb els guanys econòmics i socials tot just adquirits, van sortir dels suburbis de Buenos Aires i van marxar, descamisados, fins a la Plaza de Mayo. Aquell dia, Perón esdevingué l'home fort de l'Argentina, i es va posar en marxa la mobilització política que, el 24 de febrer de 1946, el conduí a guanyar les eleccions presidencials.
Historial eD2K
