Sèrie documental en què 24 personalitats destacades del país ensenyen el racó de Catalunya que els agrada més. En aquest segon capítol, l'Empordanet (Pasqual Maragall), Montserrat (Benedetta Tagliabue), i el litoral barceloní (Peret).
EMPORDANET.
PASQUAL MARAGALL
El president Maragall i l'empordanet, el territori que més s'estima de Catalunya. El paisatge que va triar ara fa 25 anys per acabar la tesi doctoral, el lloc on ha vist créixer els fills i ara els néts a l'estiu. Rupià, Pals i un viatge amb dos cavalls amb qui va ser la mà dreta de Josep Pla. La força del personatge omple un paisatge dominat per la pedra dels pobles medievals, el verd de la userda i el groc dels girasols. Per cert, també hi ha alguna confessió que deixarà més d'un clavat a la cadira.
MONTSERRAT.
BENEDETTA TAGLIABUE
El dia que l'equip del programa es va posar en contacte amb l'arquitecta italiana Benedetta Tagliabue la seva resposta va ser molt clara: "vull fer Montserrat".
Montserrat és el paisatge que més va impactar l'arquitecta italiana en arribar a Catalunya, ara fa 20 anys. Per les formes de les agulles, sortides del taller d'un escultor, i pel que representa per Catalunya.
Bendetta Tagliabue, coautora d'edificis tan singulars com la seu de Gas Natural o la remodelació del mercat de Santa Caterina de Barcelona, fa un recorregut ascendent que comença amb l'origen submarí de la muntanya, continua amb una visita a la basílica i alguns dels espais de convivència dels monjos i acaba als cims.
BARCELONA LITORAL.
PERET
Barcelona. La ciutat més coneguda, admirada i fotografiada de Catalunya. En qualsevol racó del món trobes algú que la coneix o que somia venir a veure-la. Fa anys que no té res a envejar a metròpolis tan europees i avantguardistes com Berlín, Londres o París. I encara més, Barcelona té una cosa que les altres no tindran mai: el mar.
Aquesta Barcelona marítima és la que ens descobreix en Peret. Dels seus records a la Barceloneta, quan llogava el vestit de bany arran de platja, del significat de ramblejar, dels saraus nocturns als tablaos flamencs, dels balcons plens de roba estesa i de l'alegria de la gent. Aquesta és la seva Barcelona. El cantant té claríssim que no podria viure sense mar i que una ciutat sense platja és com una festa sense música.
Historial eD2K
