DVBRip XviD Català x M-C (TotsRucs.cat)
EL RETROVISOR: 50 Aniversari del "600"
REPORTATGE:
El juny del 1957 sortia de la factoria SEAT de la Zona Franca de Barcelona el primer 600. Aquell petit cotxe utilitari es convertiria en un símbol del "desarrollismo" que va fer anar sobre rodes milers d'espanyols i el mateix règim franquista. "Fue pasar de la alpargata a las cuatro ruedas", diu Silvio del Arco, antic director de SEAT.
En plens anys 60, milers de persones acariciaven un somni prohibit fins a les hores a les classes treballadores: poder tenir cotxe. Hores i més hores extres, tremendes llistes d'espera i un preu considerable per l'època -60.000 ptes.- estaven al darrera d'aquell cotxet que va permetre sortides a la platja, costellades, vacances, les primeres cites amoroses i, més tard, escapades a Perpinyà per veure "El último tango en París".
Des que es va deixar de fabricar el 1973, el 600 s'ha convertit en un objecte de culte, amb aficionats i col.leccionistes que fan trobades en un ambient nostàlgic on no falten les maletes de vímet del picnic i cançons com "Adelante hombre del 600, la carretera nacional es tuya!"
El franquisme va voler fer del 600 un símbol de l'Espanya autàrtica, que se'n sortia sola, una Espanya feliç que deixava enrera la misèria de la posguerra. El 600 i la SEAT eren un mirall del règim. Hi havia cues per tenir un 600 i cues per entrar a la SEAT, sinònim de seguretat, bon sous, vivenda en barris protegits on els fills del treballadors disfrutaven d'escola i poliesportius... "Treball i 600: aquesta era la recepta de Franco pera que no hi haguessin revolucions", explica Josep Galvany, capellà compromès amb els obrers de la SEAT.
Però al costat d'aquesta imatge feliç, el naixement del 600 coincideix amb la detenció de la primera cèl.lula clandestina del PSUC a la SEAT, una conflictivitat laboral creixent que culminarà amb les vagues dels anys 70, que van costar la vida a un treballador. "Cuando la SEAT se constipa, España entera coge una pulmonía", una manera molt expressiva de dir com aquell fàbrica model del règim es va convertir en un model de la lluita obrera i les reivindicacions sindicals.
El reportatge que commemora aquest 50 aniversari fa un retrat d'una època amb clars i obscurs. De la imatge feliç, n'encarregava el NO-DO, les pel.lícules i la visió dels directius. Del patiment d'aquells milers de treballadors que van arribar de tot Espanya per treballar en la fabricació del 600, de les lluites i patiments, ens en parlen capellans dels barris obrers, treballadors que van sofrir tortura, presó i exili.
Un reportatge de: MONTSE ARMENGOU i MIREIA PIGRAU
Imatge: FERRAN PRATi DAVID BOU
Muntatge: AGUSTÍ POCH
Producció: ROSER COSTA
Documentació: MONTSE FORTINO
VIDEO: DVBRIP XVID (ARXIU 376 MB)
AUDIO: DVB-CATALÀ (MP3)
|
Historial eD2K
