Qui paga mana amb un ritme gras i la intervenció del saxo de Sisu (Cheb

Balowski) posa la primera pedra, contundència sonora i lírica alhora. Drets Suspesos és una història de ficció hiperrealista carregada de ràbia i acompanyada per una base neguitosa i angoixant. El disc continua amb Dos és un, una cançó agredolça on el Pau i el Rodrigo ens parlen dels amics, els que estan i els que no estan, del curro... en definitiva, una crònica urbana a base de ritmes trencats. Amb Quan Marxis, quan tornis, At versaris s´acomoden en una de les bases més funkies, a càrrec de Miki (Atake Directo, Tu Funka Madre Producciones). La força del bombo i la melodia dels violins (a càrrec de Maria Roca) és l´excusa perfecte perquè At Versaris facin el seu propi homenatge a la cultura del Hip Hop a Rap Antidepressiu i l´autocrítica arriba amb Veniu Volant, on el trio aprofita la base més hardcore per fer crítica als vicis dels moviments socials, al radicalisme barat... sempre des de dins.

A Cançons que són tu el Rodrigo i el Pau baixen el ritme per fer un homenatge a Gerard, DJ de la banda que els va deixar en un accident de tràfic, i entrem en el tram més fosc, recuperant part de la tradició del millor rap francès quan At versaris tornen a mossegar amb duresa acompanyats per Olalla (Sister Castro) a Els Teus Ulls a l´Ombra. Pau i Xtigma (A Salto de Mata, Associació Il•licita) ataquen amb una base ben fosca i força mala llet, on exposen la seva visió sobre el desenvolupament industrial a Decadència. A Fotem el camp Sisu (Cheb Balowski) torna a alimentar la base amb el saxo, amb un punt de nostàlgia que aprofiten en Pau i en Rodigo per jugar amb les rimes, a la vegada que mostren el seu desencant amb la cultura institucionalitzada.