A Obrador el grup barceloní torna a repetir la fórmula que empraren al seu primer àlbum homònim: amics, amigues, no patiu; nosaltres us fem les cançonetes, i vosaltres les canteu! Dit i fet. Tatou (Moussu T e lei Jovents, Massilia Sound System), Pele Viader (La Thorpe Brass), Yacine Belahcene (Cheb Balowski), Àgata Casas (Dijous Paella, Safanòria), Joan Garriga (Dusminguet, La Troba Kungfu), Carles Belda (Pomada, Mesclat), Miquel Gil, Jaume Pla (Mazoni), Gato-El-Qiman i Rodrigo i Soto (Pirat’s Sound Sistema) donen veu a les composicions de Serrats i Grau. Aquest cop, el mateix Serrats s’ha animat i canta un parell de cançonetes. Repassant les cançons podrem assaborir de ple el seu personal collage musical i emocional, que parteix del mediterrani per abraçar el reggae, el soul, el funk i tot allò que sona negre. Obre el disc l’amic Pele amb una tonada calypsera, que dona pas a Les formigues de la vida , amb Tatou i Blu de Massilia Sound System explicant-nos una nova fábula. Catalana o occitana? I què... Canto ens mostra la comunió perfecta entre el violí de la Carol Durán (La Carrau), l’àrab del Yacine Belahcene, la veu de Marc Serrats i la intervenció de Gato-El-Qiman. A Autorganitzador de passions la veu de Pele Viader cabalga un dels tema amb més regust de reggae, per encaminar-nos al següent tema, Té raó , on Serrats i Grau estan ‘sols’. No sé què fer és un instrumental que ens encamina a Cada moment , on Joan Garriga posa veu al text de Salvador Espriu i Tónia Passola. La cançó que el segueix és un poema musicat de Pere Quart , titulat Cançó explícita , que compta amb Carles Belda a les veus, Dani Calabrita al butzuki i Arnau Muñoz, Ferran Ribot i Eric Herrera als vents. Parla x tu ens mostra una Àgata Casas pletòrica en composició i interpretació, en un dels temes més animats del terreny musical. Pele Viader torna a fer de mestre de cerimònies a No vulguem bogaloo, una cançó d’amor i boogaloo. El punt fosc el porta, altre cop, Àgata Casas a Les sabates de l’enveja. Miquel Gil intervé fenomenalment a Tombar-me al teu costat, on també apareéis Toni Xuclà a la mandola. Drum’n’bass, reggae i veu estripada. La combinació és esfereidora. Subidón i tornem a la calma de la mà de Jaume Pla (Mazoni) i una balada enverinada que es diu Por . Sense paraules et deixa la cançó. Carta , que la segueix, és el segon instrumental del disc. Per aprofitar i reflexionar el que t’acaben d’explicar. Tanca el disc L’ip hop , amb textos de Joan Brossa adaptats per Marc Serrats, scratxos de DJ Merei i ritmes de Soto i Rodrigo (Pirat’s Sound Sistema) i Gato-El-Qiman. Quina colla!

El CD Troctant, que acompanya la primera edició d’aquest segon àlbum de Xerramequ Tiquis Miquis, ens mostra la cara més personal de Marc Grau, Tiquis Miquis, senyor Mankius. Vuit talls parits a mig camí entre Anglaterra i Barcelona, rematats a 44.1 Estudis (Girona) en un viatge vital total. De la vida, a la mort. Troctant.