 segle XX
La "societat socialista avançada" -tal com era definida l'RDA a principis dels anys 80- tenia com a columna vertebral la presència abassegadora del Partit Socialista Unificat, que combinava la tradició prussiana i la cultura leninista, traduïnt-les en un control social i ideològic quasi militar. El partit sempre tenia raó, i les seves candidatures sempre obtenien un suport electoral entre el 95 i el 99 %, i les seves consignes i instruccions no deixaven escapar res ni ningú. Sota aquesta façana aparentment granítica, però, l'Alemanya comunista era una gerontocràcia cada cop més escleròtica: Honecker havia fet 70 anys el 1982, i el totpoderós Erich Mielke -el ministre de Seguretat de l'Estat- en complia 75... A pesar del triomfalisme de les estadístiques oficials, des de començaments d'aquella dècada el nivell de vida real no parava de baixar, i això empenyia centenars de milers de ciutadans a presentar cada any peticions d'emigració cap a l'Oest. Uns 90.000 ho van aconseguir legalment entre 1984 i 1988, tot i les pressions o amenaces de la Stasi. Alumne model del camp socialista, l'RDA "està vinculada eternament i irrevocablement a la Unió Soviètica", segons proclamava la seva Constitució de 1974. Doncs bé, paradoxalment, va ser de Moscou que va arribar-li el cop mortal. La perestroika de Gorbatxov va agafar Honecker i els seus a contrapeu, incapaços d'adaptar-s'hi, mentre l'incipient pluralisme a l'URSS inspirava els pacifistes, els ecologistes i els cristians crítics de Berlín Oriental, Dresde o Leipzig. L'esgotament econòmic, la degradació de la vida quotidiana, la manca d'expectatives de futur van fer que, durant les vacances estivals de 1989, centenars de milers d'alemanys de l'est fugissin cap a la República Federal, i que el conjunt de la societat perdés la por i el respecte al règim. En definitiva, va ser la renúncia del Kremlin al seu protectorat de 44 anys allò que va fer possible, el 9 de novembre de 1989, l'obertura del Mur de Berlín i la ràpida democratització de l'RDA. Ara, un cop caiguda la dictadura, un cop celebrades eleccions lliures, el caràcter fictici, artificial de la República Democràtica Alemanya es feia evident, i la seva supervivència com a Estat deixava de tenir sentit. Així, doncs, la reunificació alemanya es va precipitar en 11 mesos, i el sistema que havia hagut d'encerclar els seus ciutadans per tal que no fugissin va passar a les golfes de la història.
|
Historial eD2K
