 Reportatge sobre la RDA
La República Democràtica Alemanya -el funcionament quotidià de la qual ens dóna a conèixer la sèrie La vida darrere el Mur- no només representava un nou model polític i econòmic, sinó també noves pràctiques socials i noves pautes morals; al capdevall, l'objectiu del sistema era no res menys que modificar la naturalesa humana i construir el "nou home socialista". Aquestes ambicions passaven, com en tots els règims totalitaris, per l'enquadrament i l'endoctrinament de la infantesa i la joventut: nens i nenes entre els 6 i els 14 anys formaven part del "movimient dels pioners", i a partir dels 14 gairebé tots s'afiliaven a la Joventut Alemanya Lliure, força auxiliar del governant Partit Socialista Unificat. A més, i des del 1955, es va introduir la cerimònia de la Jugendweihe o "iniciació de la joventut", un ritual per jurar fidelitat a l'RDA que pretenia suplantar la confirmació protestant. El juliol de 1958, Walter Ulbricht dictava els "deu manaments de l'ètica socialista", alguns dels quals dèien: "estimaràs la pàtria dels obrers i dels pagesos", "portaràs una vida sana i honesta" o "et comprometràs a favor de la solidaritat internacional de la classe obrera i de la construcció del socialisme". Posseïda d'una fe fanàtica en la ciència, la tecnologia i el progrés, i servida per una policia política implacable -la famosa Stasi-, l'Alemanya Oriental presentava encara, als anys 60, una fesomia força grisa. És cert que l'erecció del Mur de Berlin el 1961 va transformar l'hemorràgia de fugides cap a l'Oest en un petit i arriscadíssim degoteig, i que això va donar al règim una estabilitat desconeguda fins aleshores. Tanmateix, la consigna llançada el 1963 de "construcció integral del socialisme" no va impedir, després del 1965, noves crisis econòmiques i penúries de proveïment, degudes en bona part a la por dels jerarques comunistes que una excessiva flexibilitat els fes perdre el control de la situació. En efecte, tot i la indiscutible consolidació internacional del règim, els governants de Berlín Est resten durant aquesta època obsessionats pel temor al contagi capitalista, a la contaminació de les modes i els valors de l'Oest (des de la Coca-Cola a la música beat), que s'infiltren per les ondes de ràdio i televisió i, sobretot, a través d'aquell formidable aparador que és el Berlín Occidental. Tret del 10 ó 15 per cent dels alemanys orientals que militen al partit comunista, la resta de la població, sense estar seduïda pel règim, s'hi resigna, s'hi acomoda, i confia que el fet de viure en l'Estat industrial més modern del bloc soviètic els acabi reportant algun benefici.
|
Historial eD2K
