 Segle XX
Fa un parell o tres d'anys que va triomfar a les pantalles de mig món -també a les nostres- el film alemany Good bye, Lenin, del director Wolfgang Becker, que feia una evocació en clau de comèdia i amb un punt de nostàlgia sobre la República Democràtica Alemanya i el seu poc gloriós final. Doncs bé, a 'SEGLE XX' els proposem a partir d'avui un exercici que recorda aquella guardonada pel·lícula; els convidem a veure una sèrie documental alemanya en quatre capítols, produïda l'any 2004 i que porta per títol La vida darrere el Mur. Sobre la base de testimonis i històries personals, s'hi reconstrueix la vida social, l'existència quotidiana a l'Alemanya comunista durant les quatre dècades en què aquell sistema va subsistir. Nascuda el 7 d'octubre del 1949 per transformació de l'antiga Zona d'Ocupació Soviètica d'Alemanya, l'RDA s'autodefinia com un Estat alemany abanderat de la pau i l'amistat entre els pobles, un règim d'obrers i camperols on el patriotisme socialista anava del bracet amb l'internacionalisme proletari. En plena Guerra Freda, però, i situada en la primera línia de fricció entre els dos blocs, l'Alemanya Oriental de Walter Ulbricht era un protectorat soviètic econòmicament saquejat per Moscou a títol de reparacions de guerra. Així, malgrat les consignes de "construcció planificada del socialisme", la penúria material i la sobreexplotació laboral van fer esclatar la revolta popular a Berlín i a províncies, el juny de 1953. Els tancs soviètics la van esclafar, però el règim havia captat el missatge i, tot mantenint el rigor ideològic, afavorí la distensió social: durant la segona meitat dels cinquantes el nivell de vida i el consum van pujar, va néixer el "Trabant", el cotxe utilitari que esdevindria el símbol del país, i el racionament va desaparèixer el 1958. És clar que tot això era molt poc si es comparava amb el simultani "miracle econòmic" de l'Alemanya Occidental; per aquest motiu, cada any, centenars de milers d'alemanys orientals "votaven amb els peus" i fugien cap a l'Oest capitalista: el 1959, en deu anys de vida, l'RDA havia perdut així 2,7 dels seus 19 milions d'habitants inicials. Aquesta sagnia demogràfica i, per tant, també econòmica, es va agreujar a partir del 1958 amb milers de pagesos contraris a la col·lectivització forçosa de l'agricultura. A sobre, el 1959-60, una frenada brusca del creixement econòmic esperonava l'emigració, que es feia a través de Berlín perquè les altres fronteres interalemanyes ja estaven tancades des del 1952. Acorralat, el règim comunista no va trobar més remei que la reclusió física dels seus súbdits: el Mur de Berlin, aixecat el 13 d'agost del 1961, era a la vegada una mesura de força i una confessió de debilitat.
|
Historial eD2K
