 documental segle XX
Aquesta setmana, a "Segle XX", els presentem, naturalment en versió original, un documental andalús coproduït per Canal Sur l'any 2004 que porta per títol "Presos del silencio". Es tracta d'un viatge colpidor a la repressió de la postguerra civil a Andalusia i Extremadura, viatge que té com a vehicle el testimoni despullat, sense afegits ni comentaris, d'un grapat de víctimes; ja siguin víctimes directes, és a dir presos polítics, o víctimes indirectes, com eren les seves dones i fills o filles.
A partir de l'1 d'abril del 1939 -el Día de la Victoria de Franco- tot Espanya es va convertir en una immensa presó o en una enorme caserna. Una presó literal per a més de 200.000 persones recloses en tota mena de recintes penitenciaris, i una presó metafòrica per a milions de vençuts, consagrats des d'aquell dia a callar i sobreviure. A Andalusia, on la lluita de classes dels anys republicans havia tingut una gran virulència i on, a la fi de la guerra, no havia existit una frontera francesa a través de la qual fugir, la massa de militants llibertaris, socialistes o comunistes detinguts, jutjats i condemnats era enorme, superior a la capacitat de gestió penitenciària del règim franquista i a l'eficàcia liquidadora dels piquets d'execució.
És precisament per descongestionar les presons saturades que, al setembre de 1939, es crea el Servicio de Colonias Penitenciarias Militarizadas. El seu propòsit era "utilizar las aptitudes de los penados, con el fin de aprovecharlas en su propio beneficio moral y material y en el del Estado, aplicándolas a la ejecución de obras de utilidad nacional". De fet, i sota la fórmula de la "Redención de Penas por el Trabajo", es tractava d'explotar econòmicament els presoners "rojos" prenent-los l'únic bé que encara posseïen: la seva força de treball.
Les obres públiques realitzades pels presos republicans es van estendre per tota la Península, amb un valor econòmic d'uns 2.000 milions de pessetes del 1958. La més famosa va ser el Valle de los Caídos, però tal vegada la més llarga i important -i l'objecte central del documental d'avui- va ser el Canal del Bajo Guadalquivir, una obra hidràulica de 158 quilòmetres que no es va acabar fins al 1962 i havia de regar 80.000 hectàrees. Hi van treballar en condicions quasi d'esclavatge fins a 10.000 presoners polítics, a alguns dels quals, i també a familiars seus, escoltarem ara mateix donar testimoni sobre la misèria, la humiliació i el terror d'aquells anys negres, però també sobre el coratge i la dignitat amb què algunes persones els van saber afrontar. En resum: contra la desmemòria i el revisionisme històric, contra els que pinten el franquisme de color de rosa, heus aquí un bocí de la veritat sobre aquell règim nefast.
|
Historial eD2K
