Himne de les balears canta Maria del Mar Bonet
La Balanguera misteriosa
com una aranya dart subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà;
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant lullada cap enrera
guaita les ombres de lavior...
i de la nova primavera
sap on samaga la llavor.
Sap que la soca més enfila
com més endins sap arrelar;
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons
i com davallen a les fosses
els que ara viuen dil·lusions,
els qui a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar;
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Bellugant laspi, el fil cabdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria lauba que vindrà
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres dor i argent.
De la infantesa que senfila,
de la vellúria que sen va;
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
|