Segle XX - La revolució capitalista de la Xina, 2a part

Títol

Segle XX - La revolució capitalista de la Xina, 2a part (ID: 13014)

Gràfic comparatiu de vots

1	2	3	4	5	6	7	8	9	10

eLink

ed2k://|file|Segle%20XX%20-%20La%20revoluci%C3%B3% ...

Puntua

Vots: 0 | Puntuació: 0.00 punts

Detalls

Mida: 548.92 Mb | Format: ? |

Historial eD2K

Altres

Visualitzacions: 35 | Descàrregues: 12 | Comentaris: 0

Enviat

Per borinot.01 el 26/03/2012

TDT-Rip C33 català per Borinot

Nom del fitxer: Segle XX - La revolució capitalista de la Xina, 2a part [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi

Mida del fitxer: 549 MB

[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:46:31
Pel·lícula completa: Sí

[Vídeo]
Resolució: 680x382
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1515 Kbps
Factor de qualitat: 0,24 b/px

[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 134 Kbps

Segle XX - La revolució capitalista de la Xina 2a part:

La revolució capitalista de la Xina 2a part Els convidem a veure avui la segona part del doble documental britànic titulat La revolució capitalista de la Xina. Després de l'èxit i la multiplicació de les Zones Econòmiques Especials, el 1986 Deng Xiaoping i el seu equip van decidir permetre el desenvolupament de la iniciativa privada a la resta de la Xina, a pesar de la resistència d'un aparell burocràtic que temia perdre poder. En una cultura política tan inclinada als eslògans poètics, a Deng se n'hi va atribuir un de nou: "fer-se ric gloriosament". El procés de canvi, és clar, no tenia només beneficiaris, sinó també damnificats. Quan Deng resolgué aixecar la tutela del règim sobre l'obsoleta indústria pesant de l'època de Mao, això va provocar milions de parats; i la liberalització de preus i salaris del 1988 va disparar tant les desigualtats com la corrupció. Però, sobretot, la joventut universitària i urbana començava a reclamar que la modernització econòmica anés acompanyada de reformes polítiques, amenaçant de desbordar els plantejaments de Deng Xiaoping. Per això, el juny de 1989, aquest va autoritzar la intervenció militar i la subsegüent matança dels manifestants del Moviment per la Democràcia a la plaça de Tiananmen. Aquell sagnant episodi va ser un cop molt dur per a l'economia xinesa, per als modernitzadors i per al mateix Deng, però els nostàlgics del maoisme no van reeixir a imposar la marxa enrere. El 1991-92, el creixement econòmic es reprenia i el programa de reestructuració capitalista sota el control del partit únic es veia ratificat, sense que la retirada de Deng Xiaoping a principis del 1994 l'afectés en absolut. Ben al contrari: amb els seus successors Jiang Zemin i Hu Jintao, la República Popular de la Xina ha conegut creixements econòmics sostinguts del 10% anual; i ha celebrat els brillants Jocs Olímpics del 2008 a Pequín; i des de principis del 2012 la seva població urbana ja és més nombrosa que la rural; i la vella retòrica del socialisme i el comunisme ha estat substituïda per un discurs nacionalista presidit pels objectius de "riquesa i poder" (fu jiang). Ara, mentre assistim a l'ascens de la Xina al rang de superpotència fins i tot financera, també veiem com s'hi multipliquen les protestes socials i mediambientals, i ens preguntem fins a quin punt, o fins quan, serà possible mantenir, en el país més poblat del món, el model actual de capitalisme burocràtic sense llibertats d'associació, d'expressió, de reunió o de manifestació.

Descarregueu: Segle XX - La revolució capitalista de la Xina, 2a part