docucat
L'1 de desembre del 2003, centenars de lluitadors antifranquistes i víctimes de la dictadura de Franco es van aplegar al Congrés dels Diputats. Era el primer cop des que va acabar la dictadura que aquests lluitadors per la democràcia rebien un homenatge. L'acte va tenir el suport de tots els partits parlamentaris excepte el PP. El portaveu del Grup Popular al Congrés, Luis de Grandes, va qualificar l'acte de "revival de naftalina". El Partit Popular ja havia donat per tancat el tema un any abans, quan, el 20 de novembre del 2002, el ple del Congrés va aprovar, per unanimitat, una resolució de condemna del cop de Franco en què feia un reconeixement moral a les víctimes de la repressió i es comprometia a donar ajuts per localitzar les restes dels desapareguts republicans.
Més d'un any després de l'aprovació d'aquella resolució històrica, el cas és que el govern no ha ofert cap ajuda per als familiars dels republicans que volen recuperar les restes dels seus desapareguts. Aquesta situació contrasta amb les subvencions que reben organitzacions vinculades estretament al règim anterior, com la Fundación Nacional Francisco Franco, presidida per la filla del dictador i que es dedica a justificar el sagnant cop d'estat que va provocar la guerra civil, o la Fundación División Azul, integrada per familiars i excombatents de la División Azul, una força militar formada per voluntaris falangistes i militars espanyols que durant la Segona Guerra Mundial va anar a Rússia a lluitar al costat de les tropes de Hitler.
El reportatge de "30 minuts" mostra com el Ministeri de Defensa finança des de finals dels anys 90 la inhumació de cadàvers de la División Azul i la construcció d'un cementiri destinat a aquests morts a Rússia, mentre es nega la més mínima ajuda a la recuperació de les restes de militars republicans. En aquest sentit, el programa recull dos casos paradigmàtics: la negativa de Defensa a inhumar les restes d'Alfonso Roca Cayuela, un mariner de Cartagena afusellat pels franquistes després de la guerra pel sol fet d'haver estat fidel a la República i que ha estat localitzat per les seves nétes sense cap ajuda oficial, i el cas del submarí C-3, que va ser enfonsat en aigües de Màlaga per un submarí alemany al principi de la guerra civil, amb 37 mariners a l'interior. En aquest cas, els familiars dels mariners només demanen autorització per poder reflotar la nau, ja que disposen de finançament, i empreses especialitzades s'han ofert per fer l'operació. Però el Ministeri de Defensa ha denegat el permís.
Les càmeres de "30 minuts" han entrat també a l'interior de la Fundación Nacional Francisco Franco, que per quart any consecutiu ha rebut una de les subvencions més altes de les atorgades pel Ministeri de Cultura. Segons el ministeri, el finançament va dirigit a digitalizar els arxius i posar-los a l'abast dels investigadors. Però aquesta mesura ha estat criticada pels historiadors professionals i per l'oposició.
El reportatge ha visitat, igualment, la basílica del Valle de los Caídos, que depèn de Patrimonio Nacional, on reposen les restes de Franco i José Antonio, obra ideada pel mateix Franco com a monument als caiguts de la guerra, però on, encara avui, res fa menció als morts del bàndol republicà ni al fet que el monument hagi estat construït per presoners republicans.
|
Historial eD2K
