 RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - Les guerres secretes de la CIA - 2na part Les il.lusions perdudes [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:55:14
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1284 Kbps
Factor de qualitat: 0,21 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 108 Kbps
LES GUERRES SECRETES DE LA CIA (Capítol 2: Les il·lusions perdudes) Segon capítol de la sèrie que estem dedicant a la història de la CIA cobreix el pe ríode cronològic 1977-1989 i porta per títol "Les il·lusions perdudes".
Per a una organització amb les finalitats i els mètodes de la CIA, conviure amb la voluntat de transparència i el moralisme ingenu de la política exterior del president Jimmy Carter no podia ser fàcil, i no ho va ser.
Carter va nomenar nou director l'almirall Stansfield Turner, i aquest procedí a una dràstica reducció de mitjans i d'efectius que va ser irònicament batejada com "la matança de Halloween". Hi hagués o no una relació de causa a efecte, el fet és que la CIA va ser incapaç de preveure la revolució islàmica iraniana. Aquest error monumental, combinat amb les indecisions de Carter, van convertir la caiguda del Sha i l'arribada al poder de Jomeini en un enorme desastre per als interessos nord-americans.
Sota els efectes d'aquest escarment, tant la CIA com la Casa Blanca reaccionaren amb molta més contundència davant la invasió de l'Afganistan per part de l'Exèrcit Roig, i l'agencià començà ben aviat a armar els resistents afganesos a través del Paquistan, mentre el nou director nomenat per l'administració Reagan, William Casey, reenfortia la CIA i en feia la punta de llança de la política exterior enèrgicament antisoviètica d'aquell president.
La bel·ligerància anticomunista, en tot cas, no va estar exempta de problemes, des de les perilloses aliances amb islamistes radicals a l'Afganistan, fins a l'escàndol Iran-Contra al voltant de l'armament de la guerrilla antisandinista a Nicaràgua. Paradoxalment, o potser no, la CIA que havia nascut per lluitar contra el comunisme soviètic no va saber adonar-se de l'esgotament econòmic de l'URSS; o potser no va voler assenyalar-lo, tement que la feblesa de l'enemic l'afeblís també a ella.
En tot cas, el fulminant col·lapse que el comunisme i la mateixa Unió Soviètica van experimentar entre 1989 i 1991 no només posava fi, per KO d'un dels contrincants, a la Guerra Freda. També qüestionava el sentit, la necessitat de mantenir una estructura tan complexa i costosa com l'Agència Central d'Intel·ligència nord-americana. Quan alguns analistes predicaven la fi de la història, quan d'altres anunciaven un nou ordre mundial idíl·lic en què l'hegemonia dels valors democràtics occidentals ja no seria contestada per ningú, ¿calia realment perllongar l'existència d'una organització que havia nascut en un altre context històric? Les respostes a aquesta pregunta les trobaran, la setmana vinent, en el tercer i últim capítol de la sèrie Les guerres secretes de la CIA.
|
Historial eD2K
