RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - La decisió més difícil de Churchill [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:50:08
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x368
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1431 Kbps
Factor de qualitat: 0,25 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 102 Kbps
SEGLE XX - LA DECISIÓ MÉS DIFÍCIL DE CHURCHILL
Amb el títol "La decisió més difícil de Churchill", el documental britànic del 2009 que ofereix aquest dissabte "Segle XX" reconstrueix un episodi no gaire recordat però crucial en el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial: el drama de Mers el-Kebir.
El 22 de juny del 1940 França havia acceptat les condicions d'armistici dictades per Alemanya i, per tant, deixava la Gran Bretanya sola davant de Hitler, protegida únicament per la superioritat de la Royal Navy, perquè les capacitats de la RAF encara estaven per demostrar. A Londres, un Winston Churchill que era primer ministre feia tot just sis setmanes sentia créixer les veus dels derrotistes que demanaven negociar amb Berlín, mentre constatava la poca confiança de l'administració Roosevelt, als Estats Units, en la voluntat i la capacitat de resistència britàniques.
En aquest context, el destí de la poderosa i intacta marina de guerra francesa, la segona del món, es convertia en un factor crucial, perquè si queia en mans alemanyes decantaria a favor de Hitler el control naval tant del Mediterrani com de l'Atlàntic. Tot i les garanties donades pel seu comandant en cap, l'almirall Darlan, en el sentit que les tripulacions enfonsarien els vaixells abans que lliurar-los al Tercer Reich, Churchill no volia córrer riscos, i va dissenyar l'Operació Catapulta per capturar les naus franceses, o destruir-les.
El 3 de juliol del 1940, doncs, una força naval britànica es presentà davant la base de Mers el-Kebir, a la costa algeriana, on estava fondejada la flota francesa de l'Atlàntic, intentà negociar-ne la rendició i, en no aconseguir-ho, va obrir foc contra els antics aliats indefensos, amb el resultat de nombrosos vaixells inutilitzats i 1.300 mariners francesos morts.
Més endavant, en les seves memòries, Churchill va escriure que el brutal atac a Mers el-Kebir "va ser una decisió odiosa, la més antinatural i dolorosa en què he intervingut mai". Certament, a França va provocar una onada d'anglofòbia que el règim de Vichy explotà a fons, i encara avui es discuteix si era militarment necessària i moralment acceptable. Des del punt de vista polític, però, va ser un èxit rotund: a Washington i a la resta del món els dubtes sobre la determinació britànica de seguir lluitant es van esvair de cop, i tothom va creure la sinceritat d'allò que el mateix Churchill diria l'endemà a la Cambra dels Comuns: "No tenim intenció d'iniciar negociacions de cap mena amb el govern alemany o l'italià. Al contrari: lliurarem la guerra amb el màxim vigor, amb tots els mitjans que tenim a la nostra disposició, fins a assolir els rectes propòsits pels quals hi vàrem entrar".
|