 RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - La República social italiana, la República de Mussolini 2na Part [RIP TDT 33 Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:27
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x368
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1589 Kbps
Factor de qualitat: 0,28 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 102 Kbps
SEGLE XX - LA REPÚBLICA SOCIAL ITALIANA: LA REPÚBLICA DE MUSSOLINI
(Capítol 2)
Completem avui l'emissió del doble documental produït per l'Istituto Luce de Roma i que porta per títol La República Social Italiana.
Caracteritzada per un col·laboracionisme submís amb el Tercer Reich, la República mussoliniana -que pretenia ser el legítim Estat italià enfront dels traïdors de l'anomenat Regne del Sud- va perdre tota esperança de victòria quan, a principis de juny del 1944, els exèrcits aliats van alliberar Roma i avançaren després fins al nord de Florència, on els alemanys s'havien atrinxerat darrere la Línia Gòtica. Des d'aquell moment, el territori controlat pels nazis i els seus satèl·lits feixistes es va anar encongint, i la resistència partisana va anar augmentant, de manera que l'octubre de 1944 ja aplegava més de cent mil combatents.
Cada cop més acorralat, el règim feixista republicà es radicalitzava i feia créixer la seva brutalitat, al mateix temps que estrenyia els llaços amb l'amo alemany. El 20 de juliol del 1944 va tenir lloc, al Cau del Llop de la Prússia Oriental, la darrera entrevista entre Mussolini i Hitler, poques hores després que aquest últim patís el famós atemptat del coronel Von Staufenberg. Per al Duce va ser tot un consol comprovar que el Tercer Reich no era immune a les esquerdes i a les traïcions.
En tot cas, l'agonia de la República de Salò era tan inexorable com la derrota militar del nazisme. Encara a mitjan desembre de 1944, Mussolini es traslladà a Milà -la ciutat que havia estat el bressol del moviment feixista- per protagonitzar-hi els seus últims actes de masses. Tres mesos després, però, explorava en secret, per mitjà de l'arquebisbe de la capital llombarda, el cardenal Schuster, les possibilitats d'una rendició amb certes condicions.
Rebutjada aquesta temptativa, només li restava esperar impotent el col·lapse final. El 16 d'abril de 1945 el govern de la República Social Italiana celebrà la seva última reunió; dos dies després, el Duce tornava a Milà, i poc més tard intentava fugir cap a Suïssa disfressat de soldat alemany. El 27 d'abril, partisans comunistes el van capturar a Dongo, i l'endemà l'afusellaren junt amb la seva amant, Claretta Petacci. Al dia següent, el 29 d'abril, l'exhibició dels cadàvers de Mussolini i d'altres jerarques feixistes, penjats dels peus, al Piazzale Loreto de Milà, posava un colofó brutal i truculent no tan sols a la història de la República de Salò, sinó també a la molt més important aventura política que el feixisme italià havia començat a escriure, a Milà mateix, un quart de segle abans.
|
Historial eD2K
