 RIP TDT 33 Català
Segle XX - La guerra del Vietnam des de dins 2na part
GUERRA VIETNAM DES DE DINS
El segon capítol de la sèrie nord-americana "La guerra del Vietnam des de dins" se centra en els esdeveniments del crucial any 1968, el període en què la guerra va canviar de rumb. Fins aleshores, el comandament i el conjunt de les tropes nord-americanes tenien la sensació que estaven guanyant, que les baixes sofertes per l'enemic eren insostenibles a mitjà termini. Però els esdeveniments d'aquell any van canviar la naturalesa del conflicte i van evidenciar la increïble tenacitat dels combatents comunistes. El 1968 va començar amb el duríssim atac nord-vietnamita contra la base avançada dels Estats Units a Khe Sanh, prop del paral·lel 17º, que va estar a punt de convertir-se en el Dien Bien Phu dels nord-americans. Tot just contingut aquest perill, a finals de gener i en coincidència amb l'Any Nou budista, els comunistes desfermaren l'ofensiva del Tet, un atac general que sorprengué els seus adversaris, va traslladar la guerra de les àrees rurals fins a les ciutats, fins al centre de Saigon, i va conquerir momentàniament la ciutat imperial de Hue i altres trenta capitals provincials. Tot i que, després d'unes quantes setmanes de combats ferotges, les forces nord-americanes i sud-vietnamites van recuperar el terreny i van infligir a l'enemic una severa derrota, la paradoxa és que als Estats Units, en els mitjans de comunicació i entre l'opinió pública, la victòria del seu exèrcit va ser llegida en clau de fracàs: l'obstinació i la capacitat de sacrifici dels comunistes van fer trontollar la moral de la rereguarda nord-americana, van posar-hi en qüestió el sentit d'aquella guerra i la possibilitat de guanyar-la. Els símptomes d'aquest canvi d'escenari no es van fer esperar: des de la substitució de Westmoreland pel general Abrams al capdavant de les tropes destinades al Vietnam, fins a l'inici, al mes de maig, de converses de pau a París entre diplomàtics de Washington i de Hanoi. I sobretot l'anunci del president Johnson de renunciar a la reelecció en els comicis d'aquell novembre. Si l'inquilí de la Casa Blanca es reconeixia fracassat al Vietnam, què havien de pensar els militars desplegats al país asiàtic? Tot i que la xifra màxima de tropes dels Estats Units al Vietnam (504.000 efectius) no s'assoliria fins a l'abril de 1969, des d'uns quants mesos abans es començà a aplicar una "estratègia de pacificació" que evités els combats frontals i minimitzés el nombre de baixes, proper ja als 30.000 morts. La guerra vietnamita, com totes, tenia un preu: exorbitant per als autòctons, moderat per als nord-americans. El problema era que, mentre que els primers el pagaven sense parpellejar, l'opinió als Estats Units trobava el seu preu insuportable.
|
Historial eD2K
