|
|
Títol |
Segle XX - A cara descoberta, Mikhail Gorbatxov (ID: 11722) |
Gràfic comparatiu de vots |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
|
eLink |
ed2k://|file|Segle%20XX%20-%20%20A%20cara%20descob ... |
Puntua |
Vots: 0 | Puntuació: |
Detalls |
Mida: 415.51 Mb | Format: XviD | Historial eD2K |
Altres |
Visualitzacions: 211 | Descàrregues: 39 | Comentaris: 0 |
Enviat |
Per Teucre el 31/03/2010 |
Imatge |
seglexx.jpg (16.1K) |
RIP TDT 33 Català
File Name : Segle XX - A cara descoberta, Mikhail Gorbatxov [RIP TDT 33 Català per a rucatala.homelinux.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 416 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:32
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 656x272
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 956 Kbps
Factor de qualitat: 0,22 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 109 Kbps
Segle XX - A cara descoberta, Mikhail Gorbatxov
Oferim un perfil biogràfic del personatge que més va contribuir a canviar la fesomia del món de finals del segle XX
Quan s'acaben de complir 25 anys de la seva arribada al poder, ens ha semblat especialment oportú oferir-los un perfil biogràfic del personatge que més contribuí a canviar la fesomia del món de finals del segle XX: Mikhaïl Gorbatxov. Ho farem a través d'un documental francès del 2008 que conté extenses declaracions del protagonista, però també aportacions de companys d'escola, de la gran sovietòloga Helène Carrère d'Encausse o del ministre d'Afers Estrangers francès, Bernard Kouchner, entre d'altres.
Nascut el 1931 al poblet de Privolnoie, a la província meridional de Stavropol, Mikhaïl Sergéievitx Gorbatxov va ser el fill espavilat i ambiciós d'una família de pagesos de kolkhoz. El 1950 marxà a estudiar dret a Moscou, on ingressà al Partit Comunista i on va conèixer Raïssa Maxímovna Titarenko, amb qui es va casar el 1955, poc després de llicenciar-se. De retorn a la regió natal del Caucas Nord -una zona d'estiueig de la nomenklatura soviètica-, els càrrecs successius dins l'aparell local, provincial i regional del partit li van permetre conèixer els màxims jerarques del règim (Breznev, Andrópov, Mikhaïl Suslov
) i guanyar-se al Kremlin un grapat de padrins.
El 1971, aquests padrins el van cridar a Moscou i l'incorporaren al comitè central. El 1980 esdevingué el membre més jove del poliburó, i després les ràpides morts de Breznev, Andrópov i Txernenko van fer la resta: l'11 de març del 1985, Gorbatxov era designat secretari general del PCUS i líder màxim d'una Unió Soviètica al cim de la seva potència.
Aquesta potència aparent, però, amagava una gravíssima crisi del sistema soviètic, una crisi que, en ser-ne conscient -per exemple, arran de la catàstrofe de Txernòbil-, Gorbatxov es proposà resoldre. La seva visió era la d'un reformista il·lustrat que volia modernitzar i salvar el règim, que volia canviar sense destruir. Tanmateix, en acceptar el pluralisme d'opinions, la "glasnost" desfermà un efecte dòmino que conduïa al pluralisme ideològic, polític i identitari. Mentre Gorbatxov posava fi a la guerra freda i es guanyava la simpatia d'Occident i, fins i tot, li van donar el Premi Nobel de la Pau del 1990, a casa va quedar atrapat entre dos focs: la resistència de les burocràcies beneficiàries de l'"statu quo", i la impaciència dels sectors progressistes que volien la fi del comunisme i la liberalització plena.
Gorbatxov intentà navegar entre dues aigües fins que, a l'agost del 1991, el cop d'estat maldestre de la dreta comunista catapultà Borís Ieltsin al lideratge de Rússia, precipità la secessió de les repúbliques no russes de l'imperi i infligí un cop mortal a l'autoritat de Gorbatxov, que el 27 de desembre següent dimitia com a president de l'URSS, d'un Estat que, poques jornades després, deixava també d'existir.
|
|
|
|
Nom d'Usuari |
|
Puntuació |
Data |
|
|
|
|
L'ús d'aquesta pàgina web implica la lectura i acceptació de la Normativa
En línia des del 14 de desembre de 2004, per i per a la comunitat eD2k
Modificacions i disseny per Comparteix © 2004-2011 - País Valencià
|
|
|