 RIP TDT 324H Català
File Name : Segle XX - Lehendakari José Antonio Aguirre 2na part [RIP TDT 324H Català per a rucatala.homelinux.org] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 479 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:49:19
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 624x448
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1228 Kbps
Factor de qualitat: 0,18 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 130 Kbps
Segle XX - Lehendakari José Antonio Aguirre , 2 part
LEHENDAKARI JOSÉ ANTONIO AGUIRRE
La segona meitat de la biografia del dirigent nacionalista basc José Antonio de Aguirre arrenca el 1939, amb la fi de la guerra civil espanyola i la instal·lació del lehendakari a París, dedicat a reorganitzar l'estratègia del PNB i del govern basc després de la derrota.
El maig de 1940, però, l'escomesa de l'exèrcit alemany el sorprèn a Bèlgica en una visita privada. Més afortunat que Companys, Aguirre aconsegueix procurar-se una falsa identitat de ciutadà panameny i, durant quinze mesos de peripècies pròpies d'un film d'espionatge, viu camuflat al cor mateix del nazisme, a Berlín, amb l'ajut de diversos diplomàtics llatinoamericans. No és fins l'agost de 1941 que la família Aguirre pot sortir de Goteborg, a bord d'un transatlàntic suec, camí de Río de Janeiro.
Un cop en la seguretat del continent americà, el govern basc a l'exili s'estableix a Nova York, i el lehendakari desplega una frenètica tasca política en diverses direccions: establiment de relacions privilegiades amb el govern i els serveis d'intel·ligència dels Estats Units; gires triomfals per diversos països llatinoamericans, en molts dels quals és rebut amb honors de cap d'Estat; i temptatives d'ajudar militarment als Aliats, si fos possible amb la creació d'un petit exèrcit basc.
Investit d'una immensa autoritat moral tant dins com fora del nacionalisme, entre 1945 i 1947 Aguirre és una peça clau en els esforços de reconciliació dins l'exili republicà espanyol i en els treballs per posar el cas d'Espanya en l'agenda de les flamants Nacions Unides, treballs que l'inici de la Guerra Freda condemnarà a l'esterilitat. El 1946, el president Aguirre s'instal·la de nou a París, des d'on aprofita els antics contactes internacionals de la causa basca per desenvolupar una activa diplomàcia de signe europeísta i demòcrata-cristià.
A mesura que el temps passa i que les esperances de fer caure Franco es dissipen, el lehendakari exiliat resta el guardià del nacionalisme dispers, el dipositari de les difuses esperances col·lectives, però la seva acció política i la del seu partit es van esllanguint. El cant de cigne és el Congrés Mundial Basc, que ell convoca i presideix a París el setembre de 1956. Allà apareix per primer cop un grup d'estudiants nacionalistes de l'interior que es diu Ekin i que, tres anys després, adoptarà el nom d'Euskadi ta Askatasuna, ETA. José Antonio de Aguirre, tanmateix, ja no veurà l'arrencada d'aquest nou i transcendental cicle històric, perquè mor sobtadament a París, el 22 de març de 1960, a l'edat de 56 anys.
|
Historial eD2K
