RIP TDT C33 Català
File Name : Segle XX - Mitja volta 1ra part [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 550 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:53:40
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 512x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1305 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - Mitja volta. La història dels soldats jueus refugiats a la II Guerra Mundial
"Segle XX" recorda els soldats jueus allistats a l'exèrcit aliat
Ens endinsem en la història dels joves jueus alemanys i austríacs fugitius del règim nazi que, refugiats als Estats Units o a la Gran Bretanya, van combatre el seu país de procedència.
Dels aspectes encara poc coneguts de la Segona Guerra Mundial, a partir d'avui els en volem explicar un de particularment emotiu: la història dels joves jueus alemanys i austríacs fugitius del règim nazi que, refugiats als Estats Units o a la Gran Bretanya, es van incorporar a les forces aliades per anar a combatre i derrotar el seu país de procedència. Ho farem per mitjà d'un doble documental nord-americà del 2005 que ha entrevistat més de 200 d'aquests veterans; entre ells, el futur secretari d'Estat dels Estats Units, Henry Kissinger. El seu títol és "Mitja volta. La història dels soldats jueus refugiats a la II Guerra Mundial".
Per entendre el que va significar aquesta "mitja volta" cal partir de l'altíssim grau d'assimilació social, cultural, econòmic i sentimental dels jueus austroalemanys fins a principis dels anys 1930. Patriotes fervents, fins i tot nacionalistes, els va resultar molt difícil interioritzar l'abast de l'antisemitisme nazi. Per això, a molts els va costar tant decidir-se a emigrar, cosa que tampoc no era senzilla en un món castigat per la crisi econòmica. Va fer falta la Nit dels Vidres Trencats del novembre de 1938 perquè desenes de milers de famílies jueves comprenguessin la urgència de fugir. I encara moltes només van enviar a l'estranger nens i adolescents, perquè els adults no es veien capaços d'afrontar el desarrelament.
Per a aquests fugitius, Amèrica era el refugi més segur, però també era sinònim de desclassament i de penúries materials. Arribats a Nova York el 1934, el 1936, el 1939, el 1940 i fins i tot el 1941, aquestes famílies, aquests nois d'extracció burgesa, es veien de sobte proletaritzats, receptors de l'ajuda de l'American Jewish Joint Distribution Committee, obligats a aprendre un idioma nou i uns nous costums. Naturalment, els joves eren els més adaptables i, des del setembre de 1939, els més impacients a desitjar que els Estats Units entressin d'una vegada en la guerra contra el nazisme.
Aquest desig es va complir després de Pearl Harbor i, tot i que la bel·ligerància convertia tècnicament els refugiats jueus alemanys en "Enemy Aliens", en estrangers enemics, també va empènyer massivament aquells joves a enrolar-se voluntàriament en les forces armades. D'una banda, volien lluitar amb les armes contra els perseguidors del seu poble; de l'altra, veien en l'uniforme la manera més ràpida de deixar de ser refugiats, d'integrar-se en la nova pàtria nord-americana i de guanyar-se'n la ciutadania.
|
Historial eD2K
