 segle XX
Aquesta setmana, el segon capítol de la sèrie anomenat "Crida al deure" ens mostra, principalment, el paper que aquell país va tenir com a immensa i productiva rereguarda de la Gran Bretanya i els canvis que el conflicte bèl·lic va ocasionar en la vida quotidiana dels canadencs.
Dins l'Imperi Britànic, el Canadà era un dels territoris més propers a la metròpoli i més desenvolupats, de manera que tot seguit la seva economia es va posar al servei de l'esforç militar: l'agricultura, la ramaderia, la producció de matèries primeres i, sobretot, la indústria. Vaixells de guerra, avions, tancs, canons, fusells, obusos i explosius van sortir en gran quantitat de les fàbriques canadenques; només a la província del Quebec, el valor de la producció industrial es va multiplicar per dos i mig entre 1939 i 1945, i la mà d'obra ocupada en la indústria es va doblar. Tot això havia de ser tramès a la Gran Bretanya per mar, de manera que els grans combois navals a través de l'Atlàntic nord es van convertir en una artèria vital per a la causa aliada.
Al mateix temps, el Canadà jugava el paper d'intermediari estratègic entre la Gran Bretanya i uns Estats Units que restarien neutrals fins a final del 1941, però que des del setembre de 1940 es feien càrrec de la defensa de Terranova. Després de Pearl Harbor, la col·laboració entre Ottawa i Washington es va fer encara més estreta en la protecció de la costa oest canadenca contra l'amenaça japonesa. És en aquest context que s'ha de situar l'internament en vuit camps de la Columbia Britànica de 23.000 canadencs d'origen japonès, una mesura idèntica a la dictada per Roosevelt contra els nord-americans del mateix origen.
|
Historial eD2K
