segle XX
Els espectadors del programa 'SEGLE XX' ja coneixen la qualitat dels diversos documentals que, sota el títol genèric d'El color de la guerra, els hem ofert aquests últims anys. A partir d'avui, i durant tres setmanes, els presentem una nova entrega d'aquest format televisiu, una sèrie produïda el 2004 i titulada La guerra al Canadà en color. Domini pràcticament independent dins l'imperi britànic, el Canadà coneix a partir del 1930 el sever impacte de la Gran Depressió i, per combatre-la, una versió local del New Deal nord-americà. En tot cas, encara que els anys trenta siguin difícils, els canadencs són molt lluny de la crisi europea i molt poc sensibles a l'amenaça de Hitler. La visita del rei Jordi VI i la reina Isabel, el maig del 1939, és justament una operació propagandística destinada a estrènyer els lligams sentimentals amb la vella metròpoli davant dels rumors de guerra cada cop més intensos. El conflicte bèl·lic esclata a Europa aquell primer de setembre, i el dia 10 el Parlament del Canadà, després d'un breu debat, declara la guerra a Alemanya. Al país, però, li falta preparació: l'exèrcit permanent té menys de 10.000 homes, i l'artilleria disposa de munició... per a 90 minuts de foc. De manera que el primer ministre liberal, Mackenzie King -que estava al capdavant del govern des del 1921, amb una interrupció de cinc anys- ha de posar els canadencs tot seguit a la feina. La contribució del Canadà a l'esforç de guerra dels Aliats té diverses facetes. D'una banda, la geografia del país i el seu potencial econòmic el converteixen en una gran base logística, productora d'aliments i municions per a la Gran Bretanya. A més, el Canadà esdevé el centre d'entrenament de 50.000 aviadors de tota la Commonwealth, i acull uns quants milers d'infants anglesos evacuats per protegir-los dels bombardejos alemanys. Finalment, hi ha la mobilització militar: el 1941, uns 300.000 canadencs ja s'han enrolat voluntàriament en les forces armades i han rebut o estan rebent preparació per al combat. L'entrada en acció, però, durant aquests primers anys és gairebé simbòlica. Des de la primavera del 1940 les primeres unitats canadenques arriben a la Gran Bretanya només per continuar l'entrenament, i al llarg del 1941 alguns contingents són enviats a les colònies britàniques de l'Extrem Orient (Hong Kong, Singapur) encara en pau. Seran aquests últims els primers a participar de veritat en la guerra, i a conèixer la derrota enfront de l'atac japonès del desembre del 1941.
|