 segle XX
El que els volem explicar avui no és ni nou ni agradable, sinó conegut i terrible, però constitueix un dels capítols fonamentals de la història del segle XX i és -o hauria de ser- una peça bàsica de la nostra consciència moral contemporània. Aquesta setmana i la que ve, els convidem a veure un doble documental francès, realitzat pel director Patrick Rotman l'any 2005 i que porta per títol Els supervivents. Amb el suport d'imatges conegudes i inèdites, en blanc i negre i en color, el programa aplega un feix de testimonis de jueus i també de resistents francesos no jueus deportats pels nazis als camps de la mort, que van aconseguir sobreviure i que relaten, amb una sobrietat extraordinària, les seves vivències dins de l'infern i a la sortida de l'infern.
Jueus de l'Europa oriental emigrats a França durant els anys 20 i 30 i als quals el règim de Vichy va privar dels drets de ciutadania, o bé militants de la resistència capturats pels alemanys al llarg de l'ocupació, la gran majoria dels homes i dones que ara podran sentir van ser deportats al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, el cor del sistema exterminador concebut per Tercer Reich. Un cop allà, els seus records ens il·lustren sobre la ràpida presa de consciència de la sort que els esperava, sobre la immediata eliminació dels individus més febles (infants, vells, malalts, mares de família...), sobre l'operativa de l'assassinat de masses, sobre la gradual deshumanització dels presoners que quedaven vius, sobre els factors de supervivència (l'edat, l'estat de salut, l'atzar d'una feina menys esgotadora que d'altres, el manteniment d'algun vincle familiar...). Ens il·lustren sobre els mecanismes de la solidaritat, però també sobre la vigència de la llei de la selva.
Un dels aspectes de la follia assassina dels nazis que el documental posa més en relleu és la teva tenacitat, el seu esforç per acabar la feina, per continuar matant fins a l'últim dia. Quan, des de les acaballes del 1944, la derrota del Reich es va fer inexorable i les tropes soviètiques es van aproximar a Auschwitz, els sequaços de Hitler van desplegar mitjans humans i materials per endur-se els presoners que encara hi quedaven, per arrossegar-los a través d'Alemanya en les anomenades "marxes de la mort" fins a Buchenwald, Bergen-Belsen, Dachau o Ravensbrück, per poder-los seguir torturant i exterminant.
No hi va haver, en aquest terreny, cap deserció, cap oficial nazi que mostrés un penediment d'última hora o considerés que ja n'hi havia prou. Només l'arribada física de les tropes aliades als camps va parar la laboriositat criminal dels botxins. Encara no va acabar, però, amb les penalitats de les víctimes.
|
Historial eD2K
