 documental de l'equip de futbol alemany
Per entendre el significat del "miracle de Berna" cal recordar que, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Alemanya no era només un país vençut i en ruïnes; era, abans que res, un país condemnat, maleït, exclòs de la família de les nacions, un país-pària. En aquest sentit, potser la reconstrucció material va ser més fàcil que no l'expiació moral. De fet, si el 1950 la República Federal -creada tot just el setembre de 1949- encara tenia dèficit comercial i era receptora dels ajuts del pla Marshall, a partir d'aquella data el ritme anyal de creixement econòmic va assolir el 8,8 %, i el racionament alimentari va desaparèixer després de deu anys de vigència. En el terreny polític -i en l'esportiu-, les coses també començaven a canviar. El 1950, la nova Alemanya del canceller Adenauer va ser autoritzada a jugar el primer partit de futbol internacional des de la guerra, un matx contra Suïssa a Stuttgart. El 1951, la República Federal ingressava en el Consell d'Europa i començava a tenir relacions diplomàtiques pròpies. El 1952, signava l'acord de reparacions amb l'Estat d'Israel. Dins d'aquest context, la participació en la Copa del Món del juny-juliol de 1954 a la veïna Suïssa era una gran oportunitat no només de millorar la imatge internacional del país i desvincular-lo del passat nazi, sinó també de donar als ciutadans alemanys nous factors de cohesió sentimental i d'orgull col·lectiu.
|
Historial eD2K
