 Frontline PBS
Un tanc nord-americà treu el nas per un carrer de Ramadi, Iraq. Tres guerrillers vestits de civil i amb mocadors de cap estil keffiyeh apunten les armes i esperen. Formen part d'un grup insurgent d'Al-Qaeda a l'Iraq. "I ara un missatge per a Amèrica", diu un insurgent. "Amb tot el vostre gran poder, i no podeu passejar pels carrers de Ramadi que són dels mujahidins". Es gira cap al tanc, que s'ha aturat a uns blocs de distància. "Juro per Déu omnipotent que els destruirem". Per mitjà d'entrevistes i d'imatges mai vistes fins al moment en què surten els líders de la resistència, els seus soldats rasos, personal de l'exèrcit nord-americà i periodistes, "60 Minuts" investiga la gent que lluita contra els Estats Units i les forces de la coalició a l'Iraq. En aquest reportatge, s'aporten imatges inèdites de la resistència filmades pels mateixos insurgents. "La resistència" inclou també vídeos personals del periodista australià Michael Ware, corresponsal de la revista Time a Bagdad, un home amb importants contactes amb el món de la resistència. La resistència inicial a les forces de la coalició la protagonitzava la gent fidel al partit Baas, que ja havia lluitat per Saddam. Però de mica en mica els grups del Baas es van anar quedant sense recursos. Aquesta va ser l'oportunitat per a Abu Musab al-Zarqawi i altres voluntaris estrangers, qui per mitjà dels diners i la seva ideologia islàmista radical augmentaven la seva influència entre els iraquians. Ghaith Abdul-Ahad, un fotoperiodista iraquià que va arriscar la vida per informar sobre els voluntaris estrangers a l'Iraq, ens ofereix una visió d'aquella mentalitat. A Fallujah, va conèixer un insurgent del Iemen pocs dies abans de l'atac conjunt de les forces nord-americanes i iraquianes. "El noi s'asseia i em parlava de la seva família del Iemen. Em parlava de la seva dona, dels seus fills, i de la nena petita a qui s'estimava tant. I tot d'una, ho repel·lia, com dient: "No, no, no! Això és el dimoni que intenta apartar-me de la meva "jihad" fent-me pensar en la família..."" La resistència viatja a la ciutat de Tal Afar poc després d'haver estat reconquerida per les forces americanoiraquianes. Allí es descobreix la brutalitat infligida sobre l'Iraq per Al-Qaeda, que feia servir aquella ciutat com a punt d'enllaç de personal i material vingut de fora. Explica un resident: "Els terroristes van matar el meu germà. Li van obrir la panxa i hi van posar unes bombes. El van deixar tirat prop de la rotonda de la benzinera. El meu pare volia anar a recollir-lo. Van matar el meu pare amb una bomba". Altres grups resistents condemnen aquesta conducta. Abu Mohammed, per exemple, posa el límit a matar innocents: "La resistència nacional no accepta aquestes accions. No acceptem l'assassinat de civils innocents o de la Guàrdia Nacional Iraquiana o de la policia. No acceptem la mort de cap iraquià." Fins a quin extrem aquests punts de fricció afectaran el futur de la resistència? Diu Michael Ware: "Avui, Zarqawi continua sent un poder a tenir molt en compte. Tanmateix, amb el procés gradual de destrucció de les guerres, ha perdut homes, material i líders. Algun d'aquest personal i d'aquests líders ha estat substituït per iraquians, quan abans solia ser gent estrangera. Això ha significat una sèrie de canvis, al principi molt subtils, ara molt més tangibles, dins de l'estructura de l'Al-Qaeda de Zarqawi a l'Iraq."
|
Historial eD2K
