Peuades damunt sarena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt daquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Men tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda burfarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes daigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
testimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Historial eD2K
