Va iniciar-se com a tenor-solista oficial del prestigiós Orfeó Català, on interpretà essencialment lieder i oratori. Al 1922 causa sensació el seu debut al Teatro Tívoli de Barcelona al interpretar el tenor protagonista de Don Joan de Serrallonga d´Enric Morera. Va fer poques incursions dins el camp de l' òpera, però són molt recordades les seves interpretacions de Lohengrin i Manon. La primera d´aquestes òperes va cantar-la en la versió catalana de l´Associació Wagneriana de Barcelona. Es va convertir en el tenor de sarsuela per antonomàsia: lleuger, fi i músic exquisit. Es mantenen insuperades les seves interpretacions a Doña Francisquita i Los Gavilanes entre d´altres. Va estendre les seves interpretacions fins que es va retirar l´any 1953 per tornar a l' Orfeó Català, com un cantor més.