TDT-Rip C33 català per Borinot
Nom del fitxer: Thalassa - 22x18 - L'illa de l'amor - Staffan Mörling, el suec de l'illa d'Ons [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.net] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 473 MB
[Reportatge]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:45:37
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1312 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps
L'ILLA DE L'AMOR:
Anirem a Nigèria. A tres milles de Lagos, una petita illa s’ha convertit en un prostíbul flotant per als mariners de tot arreu.
A tres milles de Lagos, a Nigèria, al mar, una illa s’ha convertit en un prostíbul flotant, hi viuen tres mil prostitutes.
Hi ha desenes de bots que porten noies a uns quants vaixells que s’esperen mar endins. Estan ancorats fins a deu quilòmetres de la costa i esperen que quedi alguna plaça lliure als molls del port de Lagos, per descarregar-hi el que porten a les bodegues. L’espera és llarga –a vegades de setmanes-, els homes s’avorreixen i n’hi ha que reclamen dones per això tenen lloc unes escenes d’abordatge i d’escalada perillosa, escampades per tot el mar. A vegades, les noies van de vaixell en vaixell sense tornar a terra, es comuniquen per telèfon mòbil, i així, es poden estar dies o setmanes de vaixell en vaixell, i això que la majoria no sap nedar…
STAFFAN MÖRLING, EL SUEC DE L'ILLA D'ONS:
I a l’illa d’Ons, a Galícia, coneixerem Staffan Mörling, un antropòleg suec que fa cinquanta anys es va enamorar del país.
Staffan Mörling és un antropòleg suec que per finalitzar els seus estudis, a la dècada dels anys seixanta, va decidir fer un viatge a l'illa d'Ons, a Galícia, per estudiar la societat illenca i la seva relació amb les dornes, les embarcacions pròpies dels pescadors d'Ons. Allà va descobrir un món que el va apassionar. Es va enamorar d'Ons i d'una noia de l'illa, Josefa Otero, amb qui es casaria poc després. Staffan va ser acceptat com un illenc més, talment com si hi hagués nascut. Els seus treballs i llibres sobre les dornes i, en general, les embarcacions tradicionals gallegues, han obert un camí que mai abans ningú havia fet tant a fons. I és el que ha esperonat a la societat gallega a recuperar les seves embarcacions tradicionals.
|