TDT-Rip C33 català per Borinot
Nom del fitxer: Thalassa - 22x01 - Els hereus de Lesseps - Casetes de vorera [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 453 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:43:42
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 680x392
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1312 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps
ELS HEREUS DE LESSEPS:
Comencem la nova temporada i ho fem amb els hereus de Lesseps. Entorn del canal de Suez es desplega una bulliciosa i pròspera activitat.
Suez, una ciutat totalment al sud, a l’entrada del canal, a les portes del mar Roig. Abans, això era un desert. La història del Canal de Suez comença el 1869 amb Ferdinand de Lesseps, un visionari, un home que somiava veure passar vaixells pel desert, foradar l’istme de Suez, casar l’Orient i l’Occident. Gràcies a ell, aquest somni es va fer realitat. Va obtenir l’explotació per 99 anys i va crear la Companyia Universal del Canal de Suez. Durant gairebé un segle, aquesta via marítima va prosperar en mans dels europeus. Però el 1956, tot va canviar. Nasser, que arribava al poder, va decidir nacionalitzar el canal per finançar la presa d'Assuan. Egipte va tornar a fer-se càrrec de Suez i va crear la seva pròpia organització.
Avui dia el canal és la segona font d'ingressos després del turisme, un èxit impulsat per un trànsit cada vegada més gran.
CASETES DE VORERA:
I les casetes de Menorca. Una arquitectura popular que els menorquins no volen deixar perdre.
Al llarg de la costa de Menorca, antigues casetes de vorera esquitxen el paisatge. Aquestes petites construccions eren refugis de pescadors que aviat es van convertir en punts de trobada de grups d’amics i famílies. Les casetes de vorera són avui testimonis d'una època, d'una manera de gaudir del mar i la natura que s’ha mantingut arrelada a la cultura dels menorquins. Però el futur d’aquestes casetes vora el mar, que han sabut mantenir la seva modesta essència, es debat entre l’aplicació de la llei de costes i la conservació d’aquest ric patrimoni arquitectònic i etnològic de l’illa de Menorca.
|