TDT-Rip C33 català per Borinot
Nom del fitxer: Thalassa - 20x22 - Sota el vent nuclear - “Is fassois”, les barques de la Llacuna [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 587 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:43:56
Completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1719 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 138 Kbps
Sota el vent nuclear:
Anirem a les Gambier. El tranquil arxipèlag de la Polinèsia es va utilitzar durant anys per proves nuclears. Les mentides i el silenci del govern francès van multiplicar els seus efectes nocius. És la història d’un secret. Un secret ben guardat, que va amagar l’inici de les proves nuclears franceses. La història d’un poble petit, al qual -durant molts anys- se li van amagar els perills i els riscos. A quatre-cents quilòmetres dels atols de Mururoa i de Fangataufa, hi ha l’arxipèlag de les Gambier, a l’est de les explosions nuclears franceses. Actualment, a l’illa principal, que es diu Mangareva, hi viuen vuit-centes persones.
Els anys seixanta, de Gaulle tria Polinèsia per al programa d’experimentació nuclear, tot i que hi ha informes alarmistes que insisteixen sobre la fragilitat de les poblacions dels atols polinesis. Tot i la propaganda oficial, els nivells més alts de l’Estat estan informats dels riscos que França fa córrer als polinesis. L’evacuació dels habitants de les Gambier queda exclosa, per motius polítics i psicològics.
Al cap de quaranta-dos anys de la primera explosió, ens trobem amb els testimonis d’aquella època. D’un total de cent deu proves, quaranta-una bombes nuclears van explotar enmig del cel del Pacífic. Aldebaran, Canopus, Antares… es deien així. Bombes, secrets i mentides.
“Is fassois”, les barques de la llacuna:
A la llacuna de Cabras, a Sardenya, trobarem “Is fassois”, unes barques molt especials. A la costa occidental de Sardenya destaca una extensa zona pantanosa, rica en fauna i vegetació, que ha determinat la història de la gent d’aquestes terres. L’escassa presència de població sarda a la costa s’ha traduït alhora en un major desenvolupament de l’activitat pesquera en aigües d’interior, com és el cas de la llacuna de Cabras, la més gran de Sardenya i avui dia reserva natural.
A Santa Giusta, un dels pobles de la llacuna, celebren la festa d’“Is fassois”, una regata anual que se celebra des de fa 32 anys per conservar la memòria d’aquestes barques tradicionals fetes amb cànem que s’utilitzaven per pescar.
Avui les barques “fassois”, símbol de la història d’aquesta regió, reten homenatge a tots aquells pescadors solitaris que van saber inventar de la natura els instruments necessaris per aprofitar la riquesa d’aquestes aigües per sobreviure.
|
Historial eD2K
