TDT-Rip C33 català per Borinot
Nom del fitxer: Thalassa - 20x21 - Els mars del meu avi - Pillatge en un poble tranquil [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 598 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:44:47
Completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1729 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Sinopsi:
Els mars del meu avi:
La història de Salvador Maristany, un capità del Masnou que el segle dinou va viatjar per tot el món. Sara Masó i Maristany, periodista i escriptora, no va poder conèixer personalment el seu avi Salvador Maristany. Quan ella va néixer, feia molts anys que s'havia mort, però aviat va saber per la seva mare que va ser l'últim gran marí de la família.
A principis del segle dinou, els seus avantpassats, els Maristany, just en arribar de França, es van instal·lar a la platja d'Ocata del Masnou per pescar. Al cap de vint anys comerciaven amb els seus barcos. Al començament feien cabotatge, però aviat van optar per traficar amb Amèrica. El 1839, Agustí Maristany, el besavi de la Sara, carrega el seu místic català de 100 tones i posa rumb cap a l'Havana per primera vegada. Després vindrien moltes més travessies de l'Atlàntic, Agustí renovaria els seus barcos i els seus fills es farien capitans.
La família Maristany estava bolcada de ple en el negoci marítim, però no era l'única. A mitjans del segle dinou va ser l'època daurada de la marina de vela catalana, i per tota la costa proliferaven les sagues de marins que feien negocis amb els ports americans.
Si la Sara Masó no hagués escrit "Els mars del meu avi", la interessant història de Salvador Maristany no hauria sortit mai a la llum. Com tampoc no han sortit a la llum moltes altres històries d'anònims marins dels pobles de la costa catalana que, amb el seu esforç i la seva manera de fer, van contribuir al desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle dinou i principis del vint. Una Catalunya oberta, amb mirada llarga que mai no perdia de vista el mar.
Pillatge en un poble tranquil:
A Branscombe, al sud d’Anglaterra, un portacontenidors de dos-cents setanta-cinc metres embarrancat a prop de la platja es converteix en atracció turística. El poble de Branscombe, al sud-oest d'Anglaterra, sempre havia sigut un lloc tranquil. Però això era abans del vint-i-dos de gener del 2007. El responsable d’aquest canvi va ser un vaixell: l’ “MS-Napoli”. Un matí, els habitants de Branscombe es van despertar amb aquest portacontenidors de 275 metres de llargada, embarrancat a 300 metres de la platja. Atrapats en una gran tempesta al Canal de la Mànega, amb les màquines espatllades i el timó bloquejat, el comandant decideix abandonar el vaixell, amb la tripulació, en una canoa de salvament. L’endemà s’intenta remolcar el “Napoli”, sotraguejat per un mar desfermat. Però, cap a on cal anar per salvar la càrrega i evitar una catàstrofe ecològica? Els membres del salvament anglès i francès decideixen embarrancar el vaixell a la badia de Lyme, a poca distància de la costa anglesa. L’endemà mateix, desenes de contenidors omplen la platja de Branscombe. Trenta-sis hores de bogeria. Tot és gratuït i la platja es transforma en un supermercat. Una platja devastada i unes forces de la policia superades pels esdeveniments, perquè segons la llei sobre la Marina Mercant, tothom té dret a recuperar tot allò que arriba a una platja.
A Branscombe, aquest episodi va deixar un gust amarg. Els habitants testimonien la tempesta que ha guanyat el seu poble i que n’ha traumatitzat més d’un.
|
Historial eD2K
