TDT Rip C33 català per Borinot
Nom del fitxer: Thalassa - 20x20 - El mar d'Aral ressuscita - Els Quèrquens, un paradís amenaçat [TDT Rip C33 català per a rucatala.org & comparteix.tk] per Borinot.avi
Mida del fitxer: 608 MB
[Documental]
Vàlid: Sí [AVI]
Durada: 00:44:33
Completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 680x508
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1771 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Sinopsi:
El mar d’Aral ressuscita:
Anirem al mar d’Aral. Després d’una de les grans catàstrofes ecològiques més grans del segle vint, hi torna l’esperança. Aralsk, l’antiga muralla kazakh del mar d’Aral. Dins el recinte del que havia estat un port, una trentena de dones participen en una jornada d’acció ecològica. Aquesta operació de neteja l’han organitzat Zanad i la seva associació “Aral, vida digna”. Aquí hi havia el mar. Ara, les restes de vaixells es barregen amb les deixalles. El fons de l’Aral s’ha convertit en un abocament a l’aire lliure. Però ara existeix una autèntica embranzida de realitzacions concretes i de projectes per tornar a aixecar el port.
Ja fa gairebé trenta anys que Aralsk està extenuat. El mar es va enretirar més de cent quilòmetres. Literalment, es va evaporar, perdent els 2/3 de la seva superfície i del seu volum i deixant darrere un desert de sorra i de sal.
En aquesta regió colpida per una de les catàstrofes ecològiques més grans del segle vint, hi torna l’esperança: gràcies a un dic acabat el 2006, la part kazakh del mar d'Aral, al nord, que s’anomena el «Mar Petit» es salvarà. El dic permet canalitzar les aigües del riu Syrdarja que alimenten el Mar Petit i ja ha recuperat el 30% de la superfície que tenia.
Els pescadors han recuperat el mar i els peixos han tornat. Si tot va bé, l’aigua hauria de banyar el port d'Aralsk el 2011.
Finalment una llum apareix a la regió devastada de l'Aral.
Els Quèrquens, un paradís amenaçat:
Coneixerem la vida dels pescadors tradicionals a les petites illes dels Quèrquens, a la costa de Tunis A les illes dels Quèrquens, un paradís perdut a la costa sud de Tunísia, tot gira entorn del mar i de la pesca. Els seus habitants, lluny del tràfec de la ciutat de Sfax, de la qual depenen, s’han refugiat en aquest santuari pesquer on no hi ha cap activitat que no estigui relacionada amb aquest recurs.
Poques modernitats han arribat a aquest arxipèlag. Els seus habitants, impassibles als canvis, continuen vivint pràcticament igual que els avantpassats. Els mateixos pescadors es construeixen les embarcacions, planes i de poca profunditat preparades per navegar a les seves aigües. La major part a vela, el tret més característic del seu paisatge.
En aquest arxipèlag, com en tants altres llocs, la pesca artesanal també l’amenaça la pesca industrial i són els petits pescadors els que han d’afrontar les conseqüències de la sobreexplotació. L’esgotament general que pateix el mar també ha arribat a Kerkennah. Una situació difícil d’afrontar per una societat que en depèn totalment per sobreviure i per mantenir un sistema de vida sostenible arrelat al seu entorn.
|