docucat
Els xiïtes iraquians comencen a ensenyar les dents. Una part d'aquesta comunitat que representa més del 60% de la població iraquiana ha perdut la paciència amb les forces ocupants de l'Iraq. Són els partidaris del líder religiós nacionalista Muqtada al-Sadr, que ha fet una crida oberta a la insurrecció.
En primera línia de foc de les seves milícies, l'Exèrcit del Mahdi, hi ha les tropes espanyoles, desplegades en ple país xiïta, a la capital espiritual, Najaf. Els soldats espanyols compten els dies que els queden per tornar.
Però les forces xiïtes majoritàries, darrere del màxim líder espritual de la comunitat, el gran ayatollah Ali al-Sistani, encara creuen que tenen un camí per compartir amb els nord-americans, probablement fins a les eleccions que s'han de convocar abans d'acabar el gener del 2005.
Per alguns, com el pintor de caricatures de Saddam, Wisam Radi, la captura del dictador va despertar una autèntica eufòria pronord-americana. És una mostra extrema d'un sentiment més generalitzat: els xiïtes iraquians encara estan agraint als Estats Units que els hagin tret de sobre Saddam Hussein, el dictador que havia fet d'aquesta comunitat el seu primer enemic. Ara, però, ja han començat a exigir el poder que creuen que els correspon com a majoria.
Pels Estats Units, que van prometre la democràcia a l'Iraq, és impensable deixar el país en mans del clergat xiïta, que és la força més ben organitzada, forjada en la lluita clandestina contra la dictadura de Saddam.
"La Intifada xiïta" analitza les divergències entre les diferents faccions xiïtes i el conflicte imminent d'interessos entre aquesta comunitat i les forces estrangeres d'ocupació.
|
Historial eD2K
