Dvdrip català
5 d'abril del 1976, Segòvia. Vint-i-nou presos polítics, la majoria etarres, s'escapen del penal de la ciutat per un túnel excavat des dels lavabos. És la fuga més massiva que es recorda a l'estat espanyol: "La grande evasión", la va titular "Le Monde" en primera pàgina. Entre els fugitius hi havia cinc catalans. Un d'ells, Oriol Solé Sugranyes, va acabar mort pels trets de la Guàrdia Civil. Tots cinc catalans eren molt joves, però complien llargues condemnes per terrorisme o activitats de lluita armada. Pertanyien a diferents grups de l'extrema esquerra del moment: el FAC, el PC(i), el MIL... Havien deixat família, estudis i feina per fer la revolució, una opció que en aquells anys d'eferverscència política a la universitat no era estranya del tot.
Aquest episodi de "Dies de Transició" narra la fuga de Segòvia a través dels testimonis dels catalans que van participar-hi i van sobreviure, i també d'alguns dels expresos bascos que van organitzar l'escapada, dins i fora de la presó. Gravat en els escenaris originals de la història, el capítol sobre la fuga de Segòvia explora també el món i l'activitat dels anomenats "grupúsculs", que al llarg dels seixanta i els setanta van practicar allò que s'anomenava "agitació armada", i evoca la figura d'Oriol Solé Sugranyes, fundador del MIL, mort prematurament als vint-i-vuit anys després d'una llarga i agitada trajectòria entre la clandestinitat i la presó.
|
Historial eD2K
